La meva experiència amb l'ALEMANY (1/3)
Hola a tots i benvinguts a un nou vídeo de Català al Natural. Avui vinc a fer el tercer episodi d'aquella sèrie que vaig començar parlant sobre la meva experiència aprenent llengües. Ja vaig fer l'episodi de l'anglès, el del francès i ara toca l'episodi de l'alemany, com deveu haver vist al títol. I bé, els dos primers episodis, diguéssim, vaig parlar d'experiències sobretot positives, no? En principi són... L'anglès i el francès són llengües amb les quals doncs no hi he tingut masses problemes, les he après prou bé i en les quals, avui en dia, hi puc parlar. I en canvi ara arribem a un tercer episodi on les experiències potser no són totes tan bones, no? On tot aquest procés d'aprenentatge de la llengua no ha anat tan bé. Però bé, precisament també és bo parlar de... de les experiències més negatives, o no potser negatives, sinó dels entrebancs, no? De les dificultats, a l'hora d'aprendre llengües, ja que tots ens hi trobem, quan n'aprenem, i d'això s'aprèn, i en traiem... en podem treure conclusions doncs per millorar les tècniques i els mètodes que utilitzem per... per aprendre llengües. I també la nostra actitud, no? Com.. com ens ho prenem i com ens ho agafem.
La sèrie l'estic fent en ordre cronològic, és a dir, en l'ordre en el qual vaig començar a aprendre aquestes llengües. I això, ja us vaig explicar que havia après anglès i francès durant l'època de l'institut, de l'escola, i després, quan vaig entrar a la universitat, el francès ja el vaig deixar. L'anglès encara el vaig seguir una mica però ja de seguida, crec que després del primer curs d'universitat vaig decidir que ja havia fet prou anglès i que no en volia fer més. Ja m'havia tret el títol del C1 i vaig considerar que, en aquell moment no tenia cap més intenció de... diguéssim, d'utilitzar l'anglès, per exemple, per ensenyar. Que al final resulta que sí que he treballat de professor d'anglès. Però en aquella època doncs ni m'ho plantejava. I doncs això, vaig dir “bé, si acabo amb l'anglès doncs començo una nova llengua, no?”. I bàsicament, de les opcions que tenia, de les llengües més així, prestigioses/famoses (barra /), europees, com a mínim, l'alemany era una... un dels candidats més lògics, no? I doncs això, realment em vaig posar a aprendre alemany sense tenir ni idea d'on... d'on m'estava posant. No havia estat mai ni a Alemanya ni a cap país on es parlés aquesta llengua, no coneixia cap alemany en persona. Potser hi havia parlat algun cop, no sé, algun turista pel carrer, però a part d'això, res. De manera que per mi era un món totalment desconegut i la veritat és que... tampoc és que hi tingués un interès especial. Vaig triar més la llengua pel renom que té, pel prestigi que té, que no pas... No? Perquè en teoria tothom diu que l'alemany queda molt bé al currículum, que és un plus que es valora a moltes empreses, i tal. I en aquella època vaig pensar, doncs mira, que... No ho feia per això, explícitament, em feia gràcia aprendre una nova llengua, però vaig dir “home, ja que n'he d'aprendre una, doncs en trio una que sigui útil”, no? Diguéssim? I res, per això vaig començar a aprendre alemany. I bé, com he comentat abans l'alemany és una llengua amb la qual jo m'hi he encallat molt, hi he tingut moltes dificultats, i bàsicament l'alemany és la llengua amb la qual he après com no he d'aprendre les llengües, d'acord? Per tant, doncs ara us explicaré per què va anar malament la cosa. Bàsicament, com us dic, jo no tenia interès realment ni en la cultura, ni en la llengua ni en la gent relacionades amb la llengua alemanya, sinó que purament em vaig apuntar al curs i vaig començar a anar a classe. Vaig anar a classe durant tres anys, d'acord? Segon, tercer i quart de carrera, i durant aquests anys jo vaig assistir a la majoria de classes. Les classes, bé, algunes eren més divertides, algunes eren més avorrides. Anava fent els deures, estudiava quan hi havia exàmens, els aprovava, però no feia més que això i no tenia cap mena de curiositat o interès, la veritat, per... per anar més enllà. En cap... no recordo en cap moment pensar “ai, vaig a buscar algun... algú que parli alemany per fer intercanvi. Vaig a buscar, no sé, possibles viatges o intercanvis (diguéssim, intercanvis d'anar a viure allà, eh), experiències a l'estranger en un país de parla alemanya”. Per res, per res. De manera que això, purament era... la meva relació amb l'alemany era anar a classe, estar dues hores allà assegut, que a vegades jo parava més atenció i a vegades menys, i... i tornar a casa. I cal dir que jo també estava ben acostumat amb l'aprenentatge de llengües. Les dues llengües que havia après, estrangeres, havien estat l'anglès, que l'anglès, clar, el veiem a tot arreu, no? Ja ho vaig comentar. Com que jo feia moltíssimes coses en anglès doncs mai...mai va suposar un problema. A part que tampoc és una llengua molt difícil. Però entre que jo anava a anglès extra-escolar, que feia moltíssimes coses on-line en anglès i que és una llengua que, això, que en general utilitzava molt, , doncs no va ser mai un gran problema. I el francès, com que, a part de la pronúncia, com que s'assembla molt al català i al castellà doncs tampoc no havia sigut un gran problema. I per tant en el fons jo anava amb aquesta actitud de “bé, sense esforçar-me gaire puc aprendre una llengua nova”. Però amb l'alemany, al ser una llengua germànica (que bé, l'anglès també és germànica però ja vaig comentar que té molt vocabulari romànic), bé, doncs això, l'alemany és una llengua amb molt vocabulari diferent (respecte les llengües que jo sabia), moltíssim. I no només vocabulari sinó també la gramàtica. Era el primer cop que aprenia una llengua amb casos, amb declinacions, no? I no és que sigui impossible d'aprendre, per res, però sí que requereix... és un canvi de xip, no? Has de fer un esforç,impregnar-te de la llengua, rodejar-te de la llengua, i realment, doncs això, que sigui una part realment significativa de la teva vida, i fer un esforç dedicat a utilitzar aquesta llengua, no? En contextos, no sé, escoltar, llegir, parlar... Tot això de manera activa, regular i durant bastant de temps. I això, òbviament, és el que no vaig fer. Total, que van passar aquests tres anys i en diverses ocasions realment em vaig frustrar,perquè pensava això, no? Que no avançava, notava que era... que era una mica donar-me cops contra un mur, contra una paret,i tot... tot era doncs degut a la meva actitud i a la manera de... d'enfocar l'aprenentatge. I bé, passats aquests tres anys, recordo perfectament l'últim examen que vaig fer a l'acadèmia d'idiomes a la qual estudiava, que era l'Escola d'Idiomes Moderns, de la Universitat de Barcelona. I bé, va ser un drama. Me'n recordo que em van preguntar què faria aquell estiu, i vaja, zero capacitat de... de poder-me expressar mínimament de manera decent en alemany. Havia de parar constantment, demanar als professors com dir les paraules, i vaja, va ser un drama. Tot i això vaig aprovar l'examen. La part escrita em va anar més o menys bé, i la part oral doncs no sé si aquella part la vaig aprovar o suspendre. En tot cas el total va quedar aprovat i cada curs era un nivell: A1, A2, B1. Per tant vaig... en teoria jo vaig acabar aquell curs amb el diploma de la universitat que posava que jo tenia un nivell B1 en alemany. Imagineu-vos, no podia ni explicar el que faria aquell estiu. De manera que per això, jo, des de llavors, ja no em fio absolutament gens de... dels papers, de qualsevol certificat que posi A2, B1, B2, C1. Per mi això té molt poc valor. Si vull saber el nivell d'una persona, o el meu propi nivell, doncs posem-nos a parlar i queda claríssim fins a quin punt et sents còmode amb la llengua i de quina diversitat de temes pots parlar. Total, que després d'això jo vaig acabar la carrera i també vaig acabar aquest tercer curs d'alemany. I jo ja vaig... vaig decidir que adéu, que l'alemany s'havia acabat per a mi, no... que vaja, que per a mi no era possible... no sé, jo pensava que per mi potser no era possible aprendre'l, i tampoc tenia l'interès. Ja us dic que encara no havia fet cap mena d'esforç per apropar-me, no sé, a la gent que parla alemany, a la cultura alemanya, res. De manera que, això, per mi va ser com “aquí s'acaba la cosa”. Però el tema és que després d'aquell estiu me'n vaig anar a Grècia, a fer unes pràctiques, encara de química, que en aquella època encara estava posat en la ciència. I bé, allà a Grècia vaig conèixer bastants alemanys. Va ser el primer que cop que vaig veure, ostres, aquesta llengua resulta que hi ha gent que realment la parla, no? Que no és només... no està només als llibres de text. Perquè fins aquell moment, els únics alemanys que jo havia sentit parlar alemany van ser els meus tres professors, un de cada curs, que havia tingut fins llavors. De manera que, per a mi, no era una llengua viva encara, no? Era només una llengua de la classe. I per tant doncs allà, per primer cop, recordo que els primers cops que vaig conèixer aquests alemanys que hi havia allà, a algun li vaig comentar “escolta, mira, jo he estudiat alemany a la universitat, i tal”. I me'n recordo que algú em va començar a parlar en alemany i absolutament... no vaig... o sigui, no vaig poder ni... ni la conversa bàsica de presentació, vaja, res, un drama. I em vaig adonar que no sabia res. Tampoc no és que em pensés que tingués un gran nivell, però realment em vaig adonar que en aquell moment, no és que no sapigués* (sabés) res, però no tenia la llengua gens integrada. I va ser llavors, arrel de fer-me amic d'uns quants alemanys, que vaig començar, ja sí, a tenir un cert interès eh... doncs en la llengua, no? Realment a dir “ostres, que això serveix per conèixer gent, que hi ha gent que utilitza aquesta llengua”. I llavors va ser quan doncs amb alguns d'ells vaig començar a practicar una mica, i aviam, clar, jo tenia moltes paraules i moltes regles i moltes coses al cap d'aquells tres anys, i de mica en mica, parlant amb ells, hi va haver unes quantes coses que van començar a fer clic, no? A quadrar dins del meu cap. I doncs, bé, després d'aquells tres mesos que vaig passar a Grècia sí que vaig sortir d'allà que podia tenir una mínima conversació decent, molt bàsica, però com a mínim tot el que havia après a la universitat doncs ara ja ho tenia una mica més fresc i no era només un coneixement passiu sinó que ja era més actiu. I a part de parlar amb aquells amics que vaig fer allà doncs també vaig començar, per exemple, a utilitzar Duolingo en alemany, que no és una meravella però ajuda, també. Sobretot si ho fas regularment. I també vaig començar a veure un canal de YouTube que es diu Easy German, el recomano molt si esteu aprenent alemany. De fet també n'hi ha per moltes llengües, per català també, busqueu-lo si us interessa. I bé, vaig començar a veure aquest canal que feien entrevistes pel carrer subtitulades en alemany i en anglès i això em va anar molt bé doncs també per... per acostumar-me a sentir a la gent parlant, [així, no? De manera col·loquial, de manera informal.]
