La meva experiència amb el FRANCÈS (2/2)
[Per continuar al minut 9:49 en el video.]
El puc fer regularment i de moment tinc la sensació que vaig millorant. Bé, i llavors, parlant una mica més del francès com a llengua en si, bé, no és cap secret que el francès és una llengua romànica, que ve del llatí, i per tant doncs, òbviament, als que parlem català i castellà com a llengües maternes doncs ens és bastant fàcil aprendre'l, excepte per la pronúncia. La maleïda pronúncia francesa és bastant complicada. Jo, no sé ben bé... en general crec que no tinc una pronúncia, això, ni excessivament bona ni excessivament dolenta. Més o menys crec que puc fer la majoria dels sons francesos, però no tots. Per exemple hi ha moltes vocals nasals que costen de diferenciar entre “ã”, “õ”, i bé, diferents vocals nasals que costen de diferenciar. També hi ha la “ü”, després la R aquí a la... a la gola, no? Que sí, la sé fer, però a vegades hi ha paraules com... aquella cançó de l'Edith Piaf de “Je ne regrette rien” (no em penedeixo de res), “regrette rien”, això doncs costa bastant de dir, la veritat. I això, ho he de dir lentament, si fos ràpidament no sé... no m'acaba de sortir bé. Bé, la pronúncia francesa crec que és el principal inconvenient o el principal problema que ens trobem els parlants de català, espanyol, o fins i tot italià o portuguès, a l'aprendre el francès.
Per la resta és bastant fàcil. L'estructura de la llengua és... una altra llengua romànica i no té massa complicació. I bé, lligat amb la pronúncia hi ha el problema de l'ortografia. L'ortografia, també, tot i que té, diguéssim... no dic que no sigui consistent perquè sí que hi ha certes combinacions de lletres que sempre fan el mateix so, en general, despista molt, perquè una paraula com aquesta que veieu aquí escrita, es pronuncia “o”, no? Llavors... Tenim una magnífica lletra o que ja substituiria, no? Aquestes tres altres lletres que... que utilitzen per escriure-la. Llavors doncs tot això complica una mica l'aprenentatge, però bé, t'hi acabes acostumant i tampoc no és... no és un gran problema. I, altre cop lligat amb la pronúncia, també porta una mica de problemes pel tema de les terminacions verbals, no? Perquè... t'aprens les taules de conjugació, i allà doncs cada persona té la seva terminació, i cada temps verbal és diferent, i després els sents i són tots iguals. Perquè no pronuncien... molts cops no pronuncien bé... no, no és que no els pronunciïn bé, senzillament fan les terminacions de la majoria de temps verbals per a totes les persones iguals. O alguna diferència subtil.
Llavors tot això el que fa és que al final, doncs, no acabes de tenir clar ben bé quin temps verbal utilitzes, o quin estan utilitzant (els teus interlocutors). Però bé. I ja més a nivell personal el francès és una llengua que m'agrada. La veritat, mai he tingut un interès especial en la llengua francesa, però tampoc mai hi he tingut cap relació negativa, diguéssim, no... Jo crec que al ser una llengua romànica i al no fer-se difícil, no? Doncs, en aquest sentit és més agradable, no? Aprendre una cosa que és fàcil d'aprendre. Doncs, per això doncs tinc un... una bona relació amb el francès, diguéssim. Estic content de poder parlar aquesta llengua i això, no? Al ser una llengua que es parla a tants llocs del món. O que hi ha tants parlants de francès, doncs realment, estic content de conèixer-la i poder-la parlar i entendre.
És curiós també veure que hi ha expressions comunes compartides entre el català i el francès. Òbviament... realment, el llatí, el llatí vulgar, quan va evolucionar en les diferents llengües romàniques, diguéssim, va quedar com... el que es diu un “continu de dialectes”, no? I per tant, realment, geogràficament, com més a prop estiguis d'una regió, doncs més s'assembla la teva manera de parlar a la dels altres, no? Per tant, quan la gent diu “el gallec és una barreja entre el portuguès i l'espanyol”. No, no és que sigui una barreja, senzillament hi havia... hi ha un continu, no? Tenim el portuguès, gallec, espanyol, i pel mig també tindríem bable, aragonès, no? O sigui, tot això era un continu. L'únic que al final doncs les llengües més fortes han acabat sent doncs, en aquest cas, el portuguès i l'espanyol. I com que queda el gallec allà al mig, doncs diem que és una barreja, però no és que sigui una barreja. Senzillament és un punt intermedi*, no? I, doncs, el mateix, doncs amb... si tu agafes entre el francès i l'espanyol, pel mig doncs què tindries? Català, occità, fins i tot provençal, no? Altres llengües romàniques del sud de França. I per això doncs el català geogràficament i lingüísticament és més proper al francès que l'espanyol, que és al centre de la península. I per això hi ha més similituds entre el català i el francès que no pas amb el castellà (entre el castellà i el francès). I és graciós, algunes expressions com “donar un cop d'ull” o per exemple un “cul de sac”, són expressions que s'assemblen molt en francès, no? Són pràcticament iguals, i això doncs òbviament ens facilita als catalans encara una mica més l'aprenentatge del francès.
Bé, i finalment doncs ja queda l'última part del vídeo que és, això, deixar-vos sentir una mica el meu francès. Bé, començo a parlar i vosaltres mateixos jutjareu: [Doncs ara en francès. Com he dit en català ara estudio el francès quasi cada dia, però no gaire formalment.] [Simplement miro vídeos a YouTube i sèries a Netflix.] [Llavors, el francès és una llengua parlada a diferents països d'Europa i també fora d'Europa.] [Aquí a Europa he estat a França i a Suïssa, però no a Bèlgica.] [A la part francòfona de Bèlgica no hi he anat.] [I és un país que m'agradaria visitar.] [I, això, a França hi anem bastant sovint perquè està bastant a prop d'aquí.] [Hi anem a esquiar i també a les ciutats del sud de França com Perpinyà i Avinyó.] [I res, no sé què dir.] [Realment és només això, acabaré aquí aquest vídeo.] [Espero que us hagi agradat.] [Que us hagi agradat, és subjuntiu, oi?] [Que us hagi agradat. No ho sé.] [I ens veiem...] [Deixeu un like al vídeo, subscriviu-vos i ens veiem al proper vídeo. A reveure!]
