×

我们使用cookies帮助改善LingQ。通过浏览本网站,表示你同意我们的 cookie 政策.


image

Isabel de Galceran, Isabel de Galceran: Capítol 6

Isabel de Galceran: Capítol 6

VI

Aquí acabava el meu amic la narració d'aquest episodi de sa vida. Qui avui el fa públic ha sabut quelcom de més que creu convenient publicar.

La ira de don Pau no es veié satisfeta amb el canvi de domicili. Cada volta més capficat per la idea de sa deshonra, i deixant-se portar de la més deplorable passió, condemnà sa muller a no veure ja més ningú de fora casa i a no poder esmerçar sos sentiments en sos fillets, que tancà dins d'un col·legi.

L'afligiment de la mare que es veu tan cruelment separada dels fills de son cor, i l'exaltació que degué produir-li la injustícia amb què es veia condemnada a viure en la més trista soledat per la més vil i infundada calúmnia, ben aviat van acabar amb la raó de la malaurada Galceran.

Pocs jorns després l'hauríeu vista a Sant Boi, presa de la més estranya follia. Portava sempre, dins de son gipó, un grup fotogràfic de sos dos fills (noi l'un, noia l'altra), formosos i de distingides faccions, que feia més simpàtiques el caient trist de llur mirada. La malaurada boja es passava hores i hores contemplant, amb el cap baix, aquell retrat, que petonejava i tregava amb llàgrimes constantment, sense descloure els llavis, sense respondre a res sinó per signes. A trenc d'alba saltava del llit, obria la finestra, i, darrera la reixa, els cabells estesos, els ulls esfereïts, el nas més blanc que son rostre de cera, les mans forcejant els ferros, començava a cridar: —Mentida! sóc innocent! Tot és una calúmnia, tot! Calúmnia, Armengol! calúmnia i res més! — El vent s'enduia aquests crits de dol pels immensos espais del camp on es perd la veu humana, i, passada l'excitació nerviosa, requeia donya Isabel en ses quietes melangies.

Quant al meu amic, no havia pogut seguir a la vila, ni suportar el trasbals que a tants cors produí sa impensada imprudència. Condolgut per l'ensopiment de vergonya en què caigueren sos pares, desacreditat allí per a exercir la carrera, capficat dia i nit per la ignorada sort de sa pobra amiga, desitjà la mort, i entrà a l'exèrcit i la cercà amb afany inútilment.

Un jorn, cinc anys després d'aquella feta, arribà amb son regiment a Sant Boi, d'on havien eixit els carlins una hora abans. Aprofitant la parada, entrà a visitar la bogeria. De sobte n'eixí tot groc, els ulls esgarriats tan abstret que ni s'acomiadà de la persona que amb la major complaença li havia ensenyat l'establiment. Un cop a la porta, mirà a un i altre cantó, i es dirigí vers un bosc que d'allí s'albirava.

— Senyor, perdoneu-me!—exclamà. I no havia retrunyit el tret del seu revòlver, que caigué rodó a terra per a no aixecar-se'n mai més.

Isabel de Galceran: Capítol 6 Isabel de Galceran: Kapitel 6 Isabel de Galceran: Κεφάλαιο 6 Isabel de Galceran: Chapter 6 Isabel de Galceran: Capítulo 6 Isabel de Galceran: Capitolo 6 Isabel de Galceran: Hoofdstuk 6 Isabel de Galceran: Capítulo 6 Изабель де Гальсеран: Глава 6 伊莎贝尔·德·加尔塞兰:第六章

VI six

Aquí acabava el meu amic la narració d'aquest episodi de sa vida. |ended|||||narration||episode||| This is where my friend ended the narration of this episode of his life. Qui avui el fa públic ha sabut quelcom de més que creu convenient publicar. |||||||something||||||to publish Whoever makes it public today has learned something more that he thinks is appropriate to publish.

La ira de don Pau no es veié satisfeta amb el canvi de domicili. |anger|||||||satisfied|||||home Don Pau's anger was not satisfied with the change of address. Cada volta més capficat per la idea de sa deshonra, i deixant-se portar de la més deplorable passió, condemnà sa muller a no veure ja més ningú de fora casa i a no poder esmerçar sos sentiments en sos fillets, que tancà dins d'un col·legi. |||||||||dishonor||||to be carried|||||passion|condemned||||||||||||||||express feelings|||||||locked|||school More and more overwhelmed by the idea of his dishonor, and letting himself be carried away by the most deplorable passion, he condemned his wife never to see anyone outside the house anymore and not to be able to pour out her feelings on her children, who shut up in a college

L'afligiment de la mare que es veu tan cruelment separada dels fills de son cor, i l'exaltació que degué produir-li la injustícia amb què es veia condemnada a viure en la més trista soledat per la més vil i infundada calúmnia, ben aviat van acabar amb la raó de la malaurada Galceran. sorrow||||||||cruelly|separated|||||||the exaltation|||produce|||injustice|||||condemned to|||||||||||the most vile||infounded|slander calumny||||came to an end||||||unfortunate| The grief of the mother who sees herself so cruelly separated from the children of her heart, and the exaltation which must have produced her the injustice with which she was condemned to live in the saddest solitude by the vilest and most baseless slander, well they soon put an end to the reason of the unfortunate Galceran.

Pocs jorns després l'hauríeu vista a Sant Boi, presa de la més estranya follia. |days||have seen her|||Saint|Bull|taken||||strange madness| A few days later you would have seen her in Sant Boi, seized by the strangest madness. Portava sempre, dins de son gipó, un grup fotogràfic de sos dos fills (noi l'un, noia l'altra), formosos i de distingides faccions, que feia més simpàtiques el caient trist de llur mirada. |||||jacket||photograph group|photographic group|||||||||beautiful|||distinguished|facial features||||sympathetic|||sad||| He always carried, inside his coat, a photographic group of his two children (one a boy, the other a girl), handsome and with distinguished features, which made the sad cast of their eyes more sympathetic. La malaurada boja es passava hores i hores contemplant, amb el cap baix, aquell retrat, que petonejava i tregava amb llàgrimes constantment, sense descloure els llavis, sense respondre a res sinó per signes. ||madwoman||||||contemplating||||down||portrait||kissed||pulled||||||||||||||signs The wretched madwoman spent hours and hours gazing, with her head down, at that portrait, which she kissed and drew away with tears constantly, without parting her lips, without responding to anything except by signs. A trenc d'alba saltava del llit, obria la finestra, i, darrera la reixa, els cabells estesos, els ulls esfereïts, el nas més blanc que son rostre de cera, les mans forcejant els ferros, començava a cridar: —Mentida! |dawn|dawn|was jumping|||open||window||||grating bars||hair|spread out|||terrified|||||||||wax|||straining against||bars|started||to shout|lie At the crack of dawn, he would jump out of bed, open the window, and, behind the bars, his hair spread out, his eyes wide, his nose whiter than his waxen face, his hands straining the irons, he would start shouting: "Lie!" sóc innocent! |innocent Tot és una calúmnia, tot! Calúmnia, Armengol! calúmnia i res més! — El vent s'enduia aquests crits de dol pels immensos espais del camp on es perd la veu humana, i, passada l'excitació nerviosa, requeia donya Isabel en ses quietes melangies. ||took away|these|cries|||||spaces|||||loses||||||the excitement||fell silent|||||quiet melancholy|melancholies — The wind carried these cries of mourning through the immense spaces of the countryside where the human voice is lost, and, past the nervous excitement, Dona Isabel fell asleep in her quiet melancholy.

Quant al meu amic, no havia pogut seguir a la vila, ni suportar el trasbals que a tants cors produí sa impensada imprudència. ||||||||||||support||upheaval||||hearts|produced||unforeseen|imprudence As for my friend, he had not been able to continue in the town, nor endure the upheaval that his thoughtless imprudence caused to so many hearts. Condolgut per l'ensopiment de vergonya en què caigueren sos pares, desacreditat allí per a exercir la carrera, capficat dia i nit per la ignorada sort de sa pobra amiga, desitjà la mort, i entrà a l'exèrcit i la cercà amb afany inútilment. sorry||embarrassment|||||fell|||discredited||||exercise|||||||||unknown fate||||||desired||death||||army|||sought her||eagerness|in vain Condolenced by the slumber of shame into which his parents had fallen, discredited there to pursue his career, haunted day and night by the unknown fate of his poor friend, he wished for death, and entered the army and sought her with eagerness in vain .

Un jorn, cinc anys després d'aquella feta, arribà amb son regiment a Sant Boi, d'on havien eixit els carlins una hora abans. ||||||event|arrived|||regiment||||||departed||Carlists||| One day, five years after that deed, he arrived with his regiment in Sant Boi, from where the pugs had left an hour earlier. Aprofitant la parada, entrà a visitar la bogeria. Taking advantage of||stop||||| Taking advantage of the stop, he entered to visit the madness. De sobte n'eixí tot groc, els ulls esgarriats tan abstret que ni s'acomiadà de la persona que amb la major complaença li havia ensenyat l'establiment. ||it turned|||||distracted||abstract|||said goodbye|||person|||||pleasure|||taught him|the establishment Suddenly he was all yellow, his eyes squinting so abstractly that he didn't even say goodbye to the person who had shown him around the establishment with the greatest complacency. Un cop a la porta, mirà a un i altre cantó, i es dirigí vers un bosc que d'allí s'albirava. |||||looked||||||||he/she/it headed|towards||forest|||was visible Once at the door, he looked around and headed towards a forest that could be seen from there.

— Senyor, perdoneu-me!—exclamà. mister|forgive me|| I no havia retrunyit el tret del seu revòlver, que caigué rodó a terra per a no aixecar-se'n mai més. |||echoed|||||revolver||fell|round||||||||| And he had not returned the shot of his revolver, which fell round to the ground never to rise again.