3.3 L'Ana, el son jarocho i el català (Easy Catalan Podcast)
[Continuació de la part 3.2]
Sílvia: Una pregunta, Ana. Tu dius que a casa sempre parleu català, però jo he sentit que algunes parelles que decideixen parlar el català, per exemple, a casa, però per a un dels membres de la parella no és la seva llengua materna, quan es barallen, quan es discuteixen... Quan es barallen, quan es discuteixen, o sigui, quan no s'entenen en algun moment, normalment la persona que no té (el català com a llengua materna) passa a la seva llengua materna, que pot ser el castellà o l'anglès o la llengua que sigui. En aquest cas, que espero que no us discutiu gaire sovint, et mantens al català o canvies el castellà?
Ana: No, canvio. Quan estic emprenyada, sí, sí, sí, sí, quan estic enfadada o quan ens barallem, sí, sí, automàticament em surt la mexicana que soc i dic totes les coses que haig de dir en mexicà, sí, sí, perquè tenim a més un castellà molt particular, i sí, sí. I també quan tinc cap problema de fer comptes, per exemple, o coses de diners, em costa molt fer-les en català, o sigui, passo immediatament al castellà, perquè sí, sí que per a barallar(-me i pels) comptes... Sí, sí, sí. Sempre passo al castellà.
Andreu: Ana, jo et volia preguntar també per què t'agrada el català, o què t'agrada especialment del català.
Ana: Okay. És una pregunta difícil, Andreu. Doncs... Jo crec que... Per què m'agrada el català? Ara mateix, perquè no em puc imaginar la meva vida sense el català [A.: Oooh!], no?
Ana: He compartit moltes experiències, moltes vivències, molts viatges amb gent, amics catalans, i me'n recordo, (d')aquests viatges, parlant en català o coses que m'han dit que han sigut en català i les tinc com molt estimades, i també perquè jo crec que és una eina meravellosa per conèixer més una cultura. Jo crec que les llengües sempre t'obriran les portes a conèixer més la gent, a entrar en contextos que potser sense parlar-la seria una mica més difícil. Un exemple: jo sempre havia volgut anar a la Patum, a la Patum de Berga. [S.: Oooh!] Jo... jo veia els vídeos i deia "Uau, no pot ser, què és això?!" i em feia molta il•lusió, i una vegada em va tocar a classe de català aquí, a Mèxic, exposar sobre què era la Patum i totes aquestes músiques i festes i correfocs i gegants... I em va tocar que el 2014, em sembla, o el 2015, vam anar a la Patum i un amic que viu a Berga ens va dir que si volíem després anar a fer birres a casa seva, i vam començar a conèixer els seus amics, que eren com supercatalans de la zona i no parlava ningú en castellà, no?, i cada vegada que se m'apropaven, com que tractaven de parlar-me en castellà, encara que els costava, eh, perquè estan molt acostumats a parlar català, llavors era com molt curiós, perquè no m'imaginava que a la gent li costés parlar el castellà, i sí, sí (que els costa, perquè no hi estan acostumats). Llavors, la barreja que feien de català i castellà... Jo els deia "No, no, no" i sempre els tractava de respondre en català i se sorprenien molt. Llavors van començar a convidar-me més i de cop començàvem a anar a altres pobles, i jo sento que m'hi vaig integrar molt bé, justament perquè parlava, o sigui, m'ha ajudat molt a parlar i va ser un compartir molt, no?, i també em preguntaven molt, la gent començava a (tenir curiositat) de per què parles català i si realment tens un accent (estrany), però també entens bé... I jo crec que sí, sí, sí, ha sigut com la possibilitat de socialitzar en àmbits que mai m'havia imaginat, no?, a un poble petit del Pirineu o amb els amics de Berga o, no sé, no m'imaginava jo, la mexicana, parlant amb gent, i sí, sí, sí que m'emocionava molt. Llavors, sí, ha sigut per mi la porta per la cultura catalana. [A.: Uau!]
S.:Molt bé, Ana. Doncs, Ana, segur que estàvem totes dues a la Patum, o sigui, jo hi era segur. I tu també, o sigui que perquè no ens coneixíem, perquè si no...
Ana: Sí??? Doncs potser que entre tanta gent ens hem, en algun moment, creuat, no?
S.: Segur, segur!
A.: Que bo! [Ana: Que guai!]
A.: Que bo! [Ana: Sí.] Carai, Ana, quines històries més boniques. I llavors, clar, o sigui, dius, ha sigut per tu una eina per introduir-te en la cultura directament, no?, com una porta directa cap a la cultura catalana. La llengua, no?, el català. Llavors, també el volia preguntar: què t'agrada de la cultura catalana?
Ana: M'agrada molt la música. De fet, el meu treball final de màster va ser de música popular catalana, música tradicional. I m'agraden molt les festes... les festes tradicionals, en específic m'agraden els correfocs, i vaig tenir l'oportunitat de fer unes pràctiques al Centre Artesà Tradicionàrius, el CAT [A.: Sí.] [S.: Sí.], que (bé), vull enviar una salutació a tots els del CAT, que la veritat és que m'han ajudat molt a entendre una mica més aquest món de la cultura popular. I sí, sí, sí, jo crec que és la música, principalment. I per altra banda, el menjar. Oi, sí, sí, sí. Jo estic enamorada de les postres, la veritat. M'encanta la mel i mató. No puc viure sense la mel i mató, i cada vegada que podem anar-hi sempre arribo a casa de la meva sogra i és com, podem comprar mel i mató, sisplau? O ja (en) tenen, ja saben que arribo i (en) tenen ja a la nevera. Això, el fuet, (bé), els embotits, l'espetec... Ai, no, no, no, m'encanta això, de debò. Malauradament només (ho) puc tastar quan hi vaig, però sí, sí, sí, el menjar és una cosa superdeliciosa.
A.: I els calçots, t'agraden?
Ana: Sí, sí, m'agraden molt! I de fet l'última vegada que vaig anar-hi em vaig emportar un parell de llaunes de salsa romesco aquí, per a casa.
A.: Molt bé. I per últim, també com a mexicana, quina opinió tens dels catalans en general, o si creus que hi ha diferències importants de manera de ser, de manera de fer, entre mexicans a catalans?
Ana: Jo crec que... que sí. Jo crec que sí. Puc dir que potser són una... són persones que són molt amables, la veritat, però també crec que és una cultura una mica més seva, o sigui, per a ells, no? Una mica més tancada en el sentit que nosaltres, (bé), des de la meva perspectiva, nosaltres a Mèxic som molt de braços oberts amb qualsevol gent, no?, ens encanta... De fet, per això jo crec que som un destí turístic, perquè la gent és molt... càlida, no? I som molt d'interessar-nos molt pels altres, i a vegades som massa invasius, potser invasius, perquè ens encanta com ficar-nos (en) la vida de la gent, perquè som molt molt curiosos, i jo crec que els catalans són una mica més reservats, i això (em) va costar una mica, perquè jo soc molt d'abraçar, de tocar, de ser com... (Doncs) sí, sí, sí, no sé, com molt més, amb una manera corporal diferent de demostrar l'interès, (l'afecte) i així, i sí (que) sentia que hi havia com aquesta, al principi, aquesta barrera de "Aviam, ens acabem de conèixer la setmana passada, per què m'estàs tractant de donar una abraçada", no?, i això em costava, perquè jo soc molt expressiva i això és molt cultural d'aquí, i a poc a poc me'n vaig adonar, que una vegada que tanques aquesta com barrera de "Sí, sí, ens coneixem, però...", comences tu a apropar-te a la gent, la gent et rep amb molta més seguretat i de cop ja estàs en una relació d'amistat o coneixes gent i comences a fer bona, o sigui, parlar, xerrar guai, no?, però al principi jo crec que sí que és una mica més difícil tancar aquesta barrera (del) "no ens coneixem", i també crec que si tu no t'interesses una mica per la cultura i comences a buscar aquestes coses en comú, costa una mica entrar a l'àmbit i a la vida, diguem-ne, catalana. Per mi ha sigut així; per això dic que la llengua m'ha ajudat molt, perquè jo crec que no hauria tingut aquesta rebuda si no hagués sigut perquè he tractat jo de comunicar-me i d'entrar una mica en l'àmbit per interès meu, no? Jo crec que sí (que) és una mica diferent. No dic que sigui dolent ni res, simplement que sí (que) tenim maneres de comunicar-nos...
A.: Diferents.
Ana: Sí, diferents. Exactament, exactament.
A.: Sí, ja ho diuen, hi ha el tòpic aquest, no?, que diu que els catalans som més de mantenir les distàncies o més reservats... [Ana: Jo crec que sí.]
[Continueu amb la part 3.4...]